Enric Casasses

Enric Casasses

Barcelona, 1951.  Poeta, rapsode, traductor; sempre ha recitat els seus poemes i d'altres (com els trobadors, com Palau i Fabre...): la seva és una poesia molt fònica, molt de sons, molt per ésser recitada.  Ha viscut a A Barcelona, a l'Escala, a Tenerife, a Montpeller, a Nottingham, a Llumessanes (prop de Maó, a Menorca), a Berlín (1994 a 1997) i a Barcelona. 

Ha treballat en tasques editorials i ha traduït, entre d'altres, Arthur Conan Doyle, Stevenson, Gérard de Nerval, William Blake. 

"La societat en què vivim ens obliga a moure'ns dintre d'uns interessos i jo procuro estar com més a prop de la ratlla de sortir-se'n, millor."

 

PER ESTIMAR

Tot ho veres venir manco l'amor, 
l'amor no el veres ni quan era aquí 
dant-te la mà: t'ho van haver de dir. 
T'ho van haver de dir i aixís i tot 

quan el vas haver vist l'amor ja no 
era com el que tu n'havies vist. 
Quan creus entendre'l ja s'ha convertit 
en més amor, i sempre et costa molt 

d'entendre que has entès sense saber 
la gran lliçó que no aprofita mai, 
i si no espera que se't gasti el ble, 

se't vagi la baieta desgastant 
i el forat a la mitja del cafè, 
a poc a poc, s'anem fent ignorants. 

 COMENTARI: aquest poema l'he escollit bàsicament perquè t'explica com és l'amor, la forma que tenim de entendre'l, ja que ens diu en ocasions "quan el vas haver vist l'amor ja no  era com el que tu n'havies vist.  Quan creus entendre'l ja s'ha convertit  en més amor, i sempre et costa molt  d'entendre que has entès sense saber  la gran lliçó que no aprofita mai. "