Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada
*La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.
Comentari: Dels llavis una flor ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d'exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. L'autor tan a l'inici com al llarg de tot el poema ens parla del bes, del petó com a símbol de l'amor. Però un amor que ell considera que ha de ser vertader, sincer i no pas sotmès a cap tipus d'obligació, com s'entén quan Papasseit afirma "No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada".
Ja, a la fi del poema l'autor ens diu que aprofitis la vida que és curta i que estimis i que et deixis estimar.