Blogia
El tren de mitjanit

Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 -  7 d’agost de 1924) va ser un poeta espanyol en llengua catalana, màxim representant del futurisme en aquesta llengua.  El seu primer poema, Columna vertebral:Sageta de foc, es publica a la fi de 1917. En ell està ja clara la seva concepció de la poesia d’avantguarda com instrument per a atacar les convencions burgeses. En 1918 edita la revista Arc-Voltaic, d’un únic nombre, amb evidents influències del futurisme. Aquest mateix any contreu matrimoni amb Carme Eleuterio i Ferrer, després de sis anys de festeig, poc després cau malalt de tuberculosi. A partir de llavors començarà un interminable rosari d’estades en sanatoris i cases de salut, que només conclourà amb la seva mort.

La rosa als llavis SI ANESSIS LLUNY

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

                                                                    Si jo posava la bandera al pal
                                                                   i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

Comentari:

Com la majoria dels poemes de Joan Salvat Papasseit tenen una temàtica amorosa. El poema està dirigit a la seva estimada. L'autor mostra la seva por a perdre la seva estimada, ja que sense ella estaria perdut i que mai li seria infidel i sempre la portaria en el seu record.

Al llavi una flor i l'espasa ferma ( MESTER DÂ’AMOR )

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada

*La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.

Comentari: Dels llavis una flor ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d'exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. L'autor tan a l'inici com al llarg de tot el poema ens parla del bes, del petó com a símbol de l'amor. Però un amor que ell considera que ha de ser vertader, sincer i no pas sotmès a cap tipus d'obligació, com s'entén quan Papasseit afirma "No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada". 

Ja, a la fi del poema l'autor ens diu que aprofitis la vida que és curta i que estimis i que et deixis estimar.