Joan Vinyoli

Joan Vinyoli

Poeta nascut a Barcelona d'una fecunda trajectòria, inseparable de la seva pròpia vida, el sentit de la qual qüestionava des de l'interrogant de la fe. Li va incitar a escriure una frase de Rilke: "La poesia no és cosa de sentiments, sinó d'experiències". Va guanyar el Premi Óssa Menor 1951 amb el llibre de poemes Els hores retrobades.

 El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una infància marcada per les penúries econòmiques familiars i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, paisatge sovint evocat en la seva poesia. Va cursar estudis de comerç i als setze anys va entrar a treballar en l'editorial Labor, on va exercir diversos càrrecs, fins a la seva jubilació en 1979 .

TOT CALLA, TOT ES RESISTEIX

Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.

 

Comentari:

 

            El que podríem dir d’aquest poema es que en la part final fa referència a algú important per ell mentre que al principi comenta que està sol, és a dir, la solitud del seu entorn.

He escollit aquest poema perquè m’ha sobtat que parli d’una solitud en el seu entorn ja que és pràcticament impossible que una persona es trobi completament sola.

TARDA FOSCA

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Comentari:

                             Bé aquest poema l’he escollit bàsicament per un assumpte personal. El meu pare tenia una caseta a la muntanya i cada dia per escalfar la casa necessitàvem llenya per encendre el foc i sempre l’anàvem a buscar el meu pare i jo i precisament per això he escollit aquest poema