Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund

perquè la mort m’arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang en mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l’alè

per afirmar una presencia

d’estricte vegetal.

L’ossada que em sustenta

s’endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra el temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d’ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

 

Aquest poema és extret del llibre clàssics catalans del segle XX.

Miquel Martí i Pol va escriure un dia qualsevol, referint-se a la seva mort, que la defineix com a “reptador, temerari”.

Aquest poema m’ha atret ja que explica com li agradaria morir. En un dia qualsevol, la mort sens pot presentar quan un menys s’ho espera, en un dia qualsevol, poden passar tantes coses d’imprevist, en un dia qualsevol...

 

Els últims dos versos del poema m’agraden, no giraré mai més el cap per mirar enrere, ja que concorden perfectament amb la manera en que li agradaria morir, enterrat dempeus sense poder-se moure i alliberat de tot pecat.