Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut com poeta, encara que també ha escrit prosa i ha realitzat traduccions. Va cursar estudis primaris en l'escola parroquial del seu poble natal. Als catorze anys va començar a treballar en el despatx de Ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil on treballava la seva mare. Als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar que ho va obligar a romandre un any en llit, i li va permetre llegir abundantment.

A partir de 1970 una esclerosi múltiple comença a manifestar-se en el poeta. Llavors, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i construeixi un univers poètic original com expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort.

Treballarà prop de 30 anys en la fàbrica, fins que en 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista per invalidesa, donant pas a uns anys de reclusió. En 1978 rep un homenatge dintre dels actes de la Setmana Popular a Osona, organitzat per la comissió cultural del PSUC, sota el lema Ara és demà

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund

perquè la mort m’arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang en mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l’alè

per afirmar una presencia

d’estricte vegetal.

L’ossada que em sustenta

s’endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra el temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d’ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

 

Aquest poema és extret del llibre clàssics catalans del segle XX.

Miquel Martí i Pol va escriure un dia qualsevol, referint-se a la seva mort, que la defineix com a “reptador, temerari”.

Aquest poema m’ha atret ja que explica com li agradaria morir. En un dia qualsevol, la mort sens pot presentar quan un menys s’ho espera, en un dia qualsevol, poden passar tantes coses d’imprevist, en un dia qualsevol...

 

Els últims dos versos del poema m’agraden, no giraré mai més el cap per mirar enrere, ja que concorden perfectament amb la manera en que li agradaria morir, enterrat dempeus sense poder-se moure i alliberat de tot pecat.

Arròs blanc

Arròs blanc Ben apilotat,
l'arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s'hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat
per tal que resulti
un plat variat,
que l'arròs ho lliga
tot molt ben lligat.

 Comentari:

Arròs blanc, ma agradat pel simple fet, de que és un poema, divertit, graciós.

D’una cosa ben simple com pot ser l’arròs Miquel Martí i Pol n’ha fet un poema, on descriu

les diferents maneres de combinar-lo i cuinar-lo