CIUTAT

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi,
els besos ebris, fugissers, com l'escuma,
l'atzur del cel sota els àlbers del riu...
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa
més enllà de persones i objectes em fuig,
alguna cosa molt meva, un vent íntim
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

 Comentari:

Aquest poema parla de la ciutat on vivia Dolors Miquel, ella alhora d’escriure aquest poema fa com si parles amb alguna altra persona, ja que explica com era aquesta i les tantíssimes coses que li ha explicat a aquella persona ( per ara desconeguda) sobre la ciutat.