CANCIÓN DE AMOR

¿Cómo sujetar mi alma para
que no roce la tuya?
¿Cómo debo elevarla
hasta las otras cosas, sobre ti?
Quisiera cobijarla bajo cualquier objeto perdido,
en un rincón extraño y mudo
donde tu estremecimiento no pudiese esparcirse.

Pero todo aquello que tocamos, tú y yo,
nos une, como un golpe de arco,
que una sola voz arranca de dos cuerdas.
¿En qué instrumento nos tensaron?
¿Y qué mano nos pulsa formando ese sonido?
¡Oh, dulce canto!

 

Aquest poema, està escrit en la llengua castellana, del qual la seva temàtica és l’amor.

Parla sobre dos ànimes, es pot sobreentendre que una és la de Rainer Maria Rilke, i l’altre de la seva estimada.

Està buscant la manera en que les dos ànimes no es toquin, una manera que proposa és posar la seva ànima a un racó estrany i mut.

Tot i que després diu que tot el que toquen els uneix cada cop més, fa una comparació amb un instrument.