Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke

Poeta i novel·lista austro-germà nascut a Praga en 1875 . La seva infància va transcórrer en un mitjà familiar ple de conflictes. En 1896, després d'abandonar l'escola militar per problemes de salut, va prendre cursos de literatura, història de l'art i filosofia en les Universitats de Munich i Berlín. Dedicat de ple a la literatura, va viatjar per diversos països d'Europa, va travar amistat amb importants intel·lectuals i va sostenir tormentosos romanços que mai van omplir les seves expectatives. Quan va fixar la residència en Paris en 1902, ja era reconegut com el més important escriptor en llengua alemanya. Allí va publicar obres importants com "Nous poemes" 1907, "Réquiem" 1909, i la novel·la "Els quaderns de Malte Laurids Brigge" 1910 . La primera guerra mundial ho va sorprendre en Munich on es va veure obligat a prestar serveis com oficinista. En 1919 va assolir establir-se a Suïssa i va acabar les famoses creacions "Triaries de Duino", "Els sonetos a Orfeo", "Gong" 1924 i "Mausoleu" 1926 . Víctima de leucèmia, va morir a Suïssa al desembre de 1926.

LAS ROSAS

Si tu frescura a veces nos sorprende tanto
dichosa rosa,
es que en ti misma, por dentro,
pétalo contra pétalo, descansas.

Conjunto bien despierto cuyo centro
duerme, mientras se tocan, innumerables,
las ternuras de ese corazón silencioso
que suben hasta la extrema boca.

Aquest és un altre poema de Rilke anomenat Las Rosas del qual ens diu que les roses ens sorprenen habitualment amb la seva frescor, ja que dintre seu ella descansa. Per a mi amb això el que ens vol arribar a dir Rilke és que sinó descansem no podem estar frescos pel dia de demà, i això impedirà que siguem nosaltres mateixos.

Després descriu l'objecte principal del poema (la rosa) d’una forma literària, ven expressada i amb un vocabulari culta

 

CANCIÓN DE AMOR

¿Cómo sujetar mi alma para
que no roce la tuya?
¿Cómo debo elevarla
hasta las otras cosas, sobre ti?
Quisiera cobijarla bajo cualquier objeto perdido,
en un rincón extraño y mudo
donde tu estremecimiento no pudiese esparcirse.

Pero todo aquello que tocamos, tú y yo,
nos une, como un golpe de arco,
que una sola voz arranca de dos cuerdas.
¿En qué instrumento nos tensaron?
¿Y qué mano nos pulsa formando ese sonido?
¡Oh, dulce canto!

 

Aquest poema, està escrit en la llengua castellana, del qual la seva temàtica és l’amor.

Parla sobre dos ànimes, es pot sobreentendre que una és la de Rainer Maria Rilke, i l’altre de la seva estimada.

Està buscant la manera en que les dos ànimes no es toquin, una manera que proposa és posar la seva ànima a un racó estrany i mut.

Tot i que després diu que tot el que toquen els uneix cada cop més, fa una comparació amb un instrument.