Blogia

El tren de mitjanit

Al llavi una flor i l'espasa ferma ( MESTER D’AMOR )

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada

*La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.

Comentari: Dels llavis una flor ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d'exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. L'autor tan a l'inici com al llarg de tot el poema ens parla del bes, del petó com a símbol de l'amor. Però un amor que ell considera que ha de ser vertader, sincer i no pas sotmès a cap tipus d'obligació, com s'entén quan Papasseit afirma "No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada". 

Ja, a la fi del poema l'autor ens diu que aprofitis la vida que és curta i que estimis i que et deixis estimar.  

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut com poeta, encara que també ha escrit prosa i ha realitzat traduccions. Va cursar estudis primaris en l'escola parroquial del seu poble natal. Als catorze anys va començar a treballar en el despatx de Ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil on treballava la seva mare. Als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar que ho va obligar a romandre un any en llit, i li va permetre llegir abundantment.

A partir de 1970 una esclerosi múltiple comença a manifestar-se en el poeta. Llavors, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i construeixi un univers poètic original com expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort.

Treballarà prop de 30 anys en la fàbrica, fins que en 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista per invalidesa, donant pas a uns anys de reclusió. En 1978 rep un homenatge dintre dels actes de la Setmana Popular a Osona, organitzat per la comissió cultural del PSUC, sota el lema Ara és demà

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund

perquè la mort m’arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang en mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l’alè

per afirmar una presencia

d’estricte vegetal.

L’ossada que em sustenta

s’endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra el temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d’ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

 

Aquest poema és extret del llibre clàssics catalans del segle XX.

Miquel Martí i Pol va escriure un dia qualsevol, referint-se a la seva mort, que la defineix com a “reptador, temerari”.

Aquest poema m’ha atret ja que explica com li agradaria morir. En un dia qualsevol, la mort sens pot presentar quan un menys s’ho espera, en un dia qualsevol, poden passar tantes coses d’imprevist, en un dia qualsevol...

 

Els últims dos versos del poema m’agraden, no giraré mai més el cap per mirar enrere, ja que concorden perfectament amb la manera en que li agradaria morir, enterrat dempeus sense poder-se moure i alliberat de tot pecat.

Arròs blanc

Arròs blanc

Arròs blanc Ben apilotat,
l'arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s'hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat
per tal que resulti
un plat variat,
que l'arròs ho lliga
tot molt ben lligat.

 Comentari:

Arròs blanc, ma agradat pel simple fet, de que és un poema, divertit, graciós.

D’una cosa ben simple com pot ser l’arròs Miquel Martí i Pol n’ha fet un poema, on descriu

les diferents maneres de combinar-lo i cuinar-lo

Benvinguts

Benvinguts

Hola soc nou en això del blog, aquest espai estarà dedicat a la literatura catalana. On aquí, cada més s’hi adjuntarà un poeta, anomenat el poeta del mes triat per el professor, i on haurem de cercar informació sobre aquest, i explicar una mica de la seva vida i presentar algun dels seus poemes.